dimarts, 23 d’octubre del 2012

'Esperando al señor Himmler'


Aquest post està dedicat als indecents que acusen els nacionalistes i els sobiranistes catalans de nazis. 




Molts d'aquests calumniadors són fills i néts de funcionaris, policies i militars del règim i de falangistes que es van passar quaranta anys vivint a costa d'una dictadura que es va imposar, precisament, gràcies a l'ajut dels nazis. Quaranta anys d'antisemitisme, d'anticatalanisme i de persecució dels drets i les llibertats democràtiques.

Hem titulat aquest post 'Esperando al señor Himmler' tot citant un paràgraf de la portada del Noticiero Universal d'ara fa 72 anys, el 23 d'octubre de 1940, que reproduïm a l'inici d'aquest article. Aquell dia va arribar a Barcelona aquest assassí. Els servidors del règim havien deshonrat la nostra capital sembrant-la d'esvàstiques unides a banderes espanyoles.

Evidentment, no hi havia cap senyera perquè la bandera catalana estava prohibida i la seva tinença i exhibició perseguida i severament castigada.


Així el saludaven els qui afusellaven nacionalistes catalans i cantaven allò de "Catalán judío y renegado".

Era l'època en què els pares dels qui ara ens acusen d'imposar la nostra llengua ens comminaven a hablar cristiano.



Quan Himmler va arribar a Barcelona no es va reunir amb cap nacionalista català; molts havien estat afusellats o eren a la presó; molts d'altres s'havien exiliat o eren a camps de concentració nazis. La resta vivien atemorits. 

Himmler es va reunir amb els nacionalistes espanyols que acabaven de guanyar una guerra després d'un cop d'estat.

Els peixos grossos ja els havia visitat dies enrere a Madrid.


Aquí, amb Franco i Serrano Suñer, els mateixos que van decidir que els espanyols deportats a camps de concentració nazis fossin considerats apàtrides, decisió per la qual molts d'ells, i molts catalanistes, van ser assassinats pels nazis. Franco i el falangista Serrano Suñer també van ser els principals responsables del criminal "silenci administratiu" que va dur a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites. 

Himmler a Madrid també va tenir temps lliure per dedicar-lo al lleure, com ara assistir a la "fiesta nacional" (espanyola).





L'assassí va condecorar un dels toreros però no va poder fruir de la màxima expressió de la cultura espanyola perquè "la Fiesta" va haver de ser suspesa a mitja corrida per un aiguat i es va perdre algunes execucions.



A Barcelona les autoritats va dur-lo a visitar una txeca. Segons les cròniques, diuen que Himmler va quedar impressionat de la crueltat dels rojos. Pel que sembla ignorava que en aquest món cruel hi hagués gent que es dedica a torturar.


A Catalunya encara li esperaven dues sorpreses desagradables. La primera va ser el resultat d'una visita planificada al monestir de Montserrat que el va enutjar profundament. Tenia la intenció de sondejar els jerarques de l'abadia sobre el Grial i es va trobar que ni l'abat Marcet ni el seu coadjutor, Aureli Maria Escarré, no es van dignar a rebre'l. 


Així tenim que tan insigne assassí va ser atès per un humil monjo, el jove Andreu Ripoll, designat pel fet de ser l'únic que sabia parlar perfectament l'alemany. Per si això fos poc humiliant, el monjo li va discutir dues teories sacrosantes: que el Grial fos a Montserrat i que Jesús fos de raça ària. Sostingué Ripoll que Jesús era jueu i punt. Himmler va marxar de l'abadia sense dissimular la seva irritació. (Segurament ara s'enfadarien amb Ripoll els que afirmen que Jesús era palestí).

La segona sorpresa desagradable va ser que van robar-li la seva cartera de mà a la suite de l'Hotel Ritz de Barcelona. Encara ara no se sap si van ser uns delinqüents o algun servei secret i, per tant, ignorem què hi contenia. El cas és que va ser tot un escàndol i una vergonya per al règim que algú la robés i que malgrat les detencions i els interrogatoris no es descobrís el responsable. 

A més, això passava el mateix dia que Hitler i Franco es trobaven a Hendaia per parlar de les seves coses i fer plans.




Precisament el dia que Franco havia de quedar bé per agrair-li que l'hagués ajudat amb diners, tropes i avions a guanyar la guerra. Potser va aprofitar coneixe'l personalment per desfer-se en elogis dels heroics aviadors alemanys que havien bombardejat amb tanta punteria la població civil de la zona republicana. O potser va agrair-li un favor recent... la detenció a França del President de Catalunya, Lluís Companys, lliurat per la Gestapo a la policia espanyola.

Un nacionalista català, un president elegit democràticament, assassinat pel nacionalisme espanyol gràcies a la col·laboració nazi.



Quan Himmler va arribar a Barcelona feia vuit dies que el President Companys havia estat afusellat al Castell de Montjuïc.

Ens alegra que la curta estada de Himmler a Barcelona li resultés tan desagradable. Malauradament encara va viure prou per sembrar Europa de mort i de terror. Mai no li va faltar el suport de tota mena d'assassins.


Només va fer una cosa encertada a la seva vida. Tard, massa tard. 



Fa uns dies, en un programa d'una cadena espanyola de televisió un alt militar va permetre's amenaçar el nostre actual President dient que recordi què li va passar "al valiente Companys". Segur que el President ho recorda perfectament, com ho recordem tots els catalans. Per sort l'Espanya més sinistra ja no pot comptar amb l'ajut de Hitler.


Relació dels nacionalistes espanyols amb els nazis



Relació del nacionalistes catalans amb els nazis





20 comentaris:

Jaume C. i B. ha dit...

Coneixia la història del pas d'aquest sinistre personatge pel nostre país, i hauria estat interessant saber quins documents hi havia a la cartera que li van robar al Ritz, que en aquella època semblava que hi hagués una convenció permanent de tots els espies del món, per tant, és poc probable que fossin delinqüents comuns.
Excel·lent article.

Alyebard ha dit...

Molt bona entrada, l'haurien de llegir tots aquests que ens titllen de "nazis" i es queden tan amples.
Llàstima que aquí no es pugui aplicar la secció la §86a del Codi Penal Alemany.

Josep Maria Pinto ha dit...

Excel·lent entrada, felicitats.

tresorsdememoria.com ha dit...

La difussiò del vostre blog ha de servir per pendre consciència de qui som i on anem i saber per sobre de tot qui son els altres i que en volen de nosaltres. Gràcies per la vostra publicaciò.

Anònim ha dit...

http://s7.postimage.org/6phfkhjdl/espcatnaz.jpg

Anònim ha dit...

Excel·lent blog: català, jueu i indepe. Ni que l'hagués demanat a la carta, tu. Molt bona l'entrada d'avui!

Jaumw ha dit...

Felicitats per l'article. Vaig a fer-ne difusió ara mateix.

Xavier Borràs ha dit...

Molt bon article. Cal fer difusió de la manipulació, la demagògia i l'esquizofrènia de tota aquesta gentalla.

CríticaPolítica1 ha dit...

Els que acusen els nacionalistes catalans de nazis són tan demagogs com tu: identifiques els espanyolistes amb Franco i el seu règim. Doncs bé, jo soc espanyolista (i catalanista també, com Verdaguer o Rubió i Ors) i absolutament antifranquista i antinazi. El règim de Franco em va semblar una sobirana merda (per a tota Espanya) i no suporto el racisme ni la xenofòbia. Menys demagogia, que els que ens sentim espanyols no som tots uns fatxes.

Josep Francesc (Terrassa) ha dit...

El Sr Dasein , menteix , doncs una dels seus llibres preferits son les Obres Completes de Jose Antonio , que era un Feixista i amic de la dialectica de "los puños y las pistolas" .

Anònim ha dit...

Estaria bé la versió en castellà per difondre inclus fora del territori i per documentar a qui ens humilla

Anònim ha dit...

Excelente entrada. te felicito : Simy Benarroch

Outsider friar ha dit...

Confesso que no sempre estic d'acord amb la vostra visió projueva. Aquest post m'ha semblat, però, encertat, documentat, oportú. Auguri!

Anònim ha dit...

Em vénen ganes de vomitar!

De petit encara havia sentit utilitzar "jueu" com a insult cap a qui parlava català.

David ha dit...

El terme "nazi" es fa servir d'una manera frívola molt sovint, tant sovint, de fet, que està aconseguint banalitzar gran part del que va significar.
La vostra entrada, com ja us han dit més amunt és magnífica.

Noctas ha dit...

Molt bé Dasein! cal dir les coses tal com son., aquests homenots tenen la pell extra fina i encabat fan el mateix a sensu contrari!

Noctas ha dit...

Té raó Pedro Jota quan diu que un Barça Madrid ple d'estelades seria una cosa semblant als jocs olímpics de l'any 36 a Berlín. Té raó en quant a l'exaltació patriòtica que viu Catalunya actualment, tan semblant a l'eufòria germànica davant les promeses del Fuhrer de convertir Alemanya en un país ric i pròsper, un país preparat per encarar els nous vents de la llibertat. No veig perquè les comparacions amb el nazisme ens han de posar tan nerviosos: qualsevol país que vulgui alliberar-se d'un suposat estat opressor passa per una etapa d'eufòria patriòtica i banderil, molt semblant a la de l'Alemanya nazi. El què us deia: Una mica de sentit de l'humor.

Anònim ha dit...

Excellent !! Et felicito

Isaac

Floquet ha dit...

Noctas, hi han humors que fan pena.
L'estupidesa de les idees fanàtiques només serveixen per riure si son ridiculitzades, però si els donem una cara amable, tolerable, estem obrint una porta per la qual alguns pobres desinformats hi poden caure de quatre grapes, i el perill és ara per ara, massa gran per fer això. Quan haguem desterrat tota aquesta mena de ximpleries potser podrem fins i tot veure els aspectes humans dels qui van caure en aquestes mentides, però de moment més val aplicar una línia vermella sobre tot això. El catalanisme no te res a veure amb tota la ideologia exterminadora de pobles nazi, i si hi ha algún nacionalsime que s'ha comportat historicament com exterminador a la peninsula no és el català. Aquesta dada pot molestar a nacionalistes espanyols que son veritablement democrates, però per ser veritablement democrates l'han de tenir en compte de la mateixa manera que els nordamericans admeten les traicions i exterminis que els seus politics i militars van cometre contre els indis nordamericans.

Floquet ha dit...

Dasein, no és demagogia fer saber tota la vinculació que el nacionalsime espanyol va tenir amb l'Alemania nazi i l'Italia feixista, com no es demagogia explicar l'afusellament de Companys entregat pels azis a Franco o l'afusellament del gran poeta espanyol Federico Garcia Lorca i la mort a l'exili d'Antonio Machado. Jo no tinc res contra el nacionalisme espanyol moderat, sempre i quan admeteu les vinculacuions que aquest naciopnalisme ha tingut amb les dieologies feixistes, així com el bombardeix de la població civíl espanyola per avions nazis i falangistes a les ordres del nacionalisme espanyol. L'amnistia que van diosfrutar els criminals falangistes i franquistes no és oblit, i en el segle XX no és tan facil fer dsapareixer la veritat com es podia fer en atres segles.